Depuració

L'estació depuradora de Lleida

Des de l’any 1996 aigües de lleida gestiona, contractada per l’Ajuntament de Lleida (titular de les instal·lacions), el funcionament de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de la ciutat de Lleida, sota la supervisió de l’Agència Catalana de l’Aigua, organisme depenent de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta depuradora actualment dóna servei al nucli urbà de Lleida i al municipi veí d’Alpicat.

Les característiques tècniques de la planta són les següents:

Línia d'aigua

Es tracta d’un procés biològic convencional de fangs activats en el què es pot destacar, en la línia d’aigua, els següents elements:

Pou de recollida de sòlids gruixuts.

Les partícules més pesants que transporta l’aigua residual (graves, còdols, objectes de metall, etc.) i les d’una grandària superior a 10 cm, són retingudes en aquesta zona i extretes posteriorment amb una cullera tipus bivalva.

Cargols vis sense fi per a elevació de l’aigua d’entrada.

Tenen una llargària de 18 m i eleven l’aigua a 8 m de desnivell. Està prevista en un futur la instal·lació d’un altre cargol. Cada cargol pot elevar 3800 m3/h.

Pretractament

Disposa d’uns tamisos que retenen les partícules que porta l’aigua superiors a 6 mm. Aquests tamisos funcionen automàticament i els residus extrets són compactes i retirats en contenidors.

L’aigua residual, després de tamisada, és conduïda a uns tancs on, amb l’ajuda d’injecció d’aire, es retiren pel fons les sorres dipositades i per la superfície les escumes i greixos.

Decantació primària i by-pass del sistema biològic

Una vegada dessorrada i desbastada, l’aigua passa pels decantadors primaris on es dipositen les partícules sedimentables. Quan el cabal d’entrada a la planta supera els 4100 m3/ h s’obre automàticament una comporta de by-pass que regula l’entrada de l’aigua del procés biològic.

Tractament biològic i recirculació

En aquesta zona l’aigua residual rep l’aportació d’aire produït per uns bufadors i es produeix el creixement d’una massa biològica que es nodreix de l’aportació orgànica de la mateixa aigua residual.

La concentració de massa biològica es regula afegint els fangs extrets a la decantació secundària. Per aconseguir això s’utilitzen cargols vis sense fi. Aquest darrer procés s’anomena recirculació.

Decantació secundària

És l’etapa final de la línia d’aigua. Els fangs biològics produïts a l’etapa anterior són dipositats al fons i extrets per succió. L’aiguasobreïx per un canal exterior dels decantadors i és recollida per a desguassar al Segre. El temps mitjà de permanència de l’aigua a la planta és de 10 hores.

Línia de fangs

Espessiment

En el procés d’espessiment el fang es concentra de l’1% al 4% en matèria seca. Els fangs dels decantadors primaris es concentren al fons de dos espessidors.
Els fangs dels decantadors secundaris es concentren en un flotador.
Els fangs concentrats a l’espessidor i els fangs concentrats al flotador es barregen a l’arqueta central i són enviats mitjançant un bombament a l’arqueta d’entrada dels digestors anaerobis.

Digestió anaeròbia

Els fangs enviats de la zona d’espessiment s’introdueixen per la part superior a la zona de digestió anaeròbia.
El volum de cadascun dels dipòsits és de 2500 m3 i estan dissenyats per a una estada del fang de 21 dies. Durant aquest temps els compostos orgànics es transformen en metà i altres gasos, reduint-se el volum del fang a un 70 % del volum inicial.
El gas resultant és emprat per a la calefacció dels mateixos digestors, ja que el procés cal mantenir-lo entre 34 i 37ºC.
Una part del gas que es produeix és conduït a uns compressors que el reinjecten a la part baixa dels digestors. El gas provoca en el seu moviment ascensional l’agitació necessària per a mantenir tota la massa de fang en moviment.
El gas que no s’utilitza per escalfar els intercanviadors de calor del fang, és emmagatzemat al gasòmetre (campana de ferro de 18m de diàmetre). Quan la producció supera la capacitat del gasòmetre s’encén una torxa que crema el gas excedent.

Dipòsit regulador i deshidratació

A la sortida de la digestió anaeròbia el fang s’emmagatzema en un dipòsit regulador que té capacitat per a tres dies de producció de fang, aquest fet permet una programació flexible en les tasques de deshidratació .

El fang que s’agafa d’aquest dipòsit té una concentració mitjana del 4% en matèria seca. Amb una addició de material floculant (polielectròlit) i sotmetent-lo a un procés de centrifugació s’arriba a concentrar fins un 25% en matèria seca.

A la sortida d’aquest procés el fang és elevat a una sitja en espera de la seva destinació final.